Per defecte, si la parella no fa cap acte en contra, a Catalunya el règim econòmic del matrimoni, és el de SEPARACIÓ DE BÉNS (article 231-10 Codi Civil de Catalunya). Per entendre-ho, si la parella no ha fet cap manifestació pública en contra (via notarial i registre civil), el seu règim econòmic marital, a Catalunya, serà el de separació de béns; que implica que cadascú serà el propietari dels béns que compri al seu nom.
Qualsevol bé que hagin comprat conjuntament els esposos, amb el diner exclusiu d’un d’ells, es considera que es tracta d’una donació, que en principi el cònjuge que dona (el que posa els diners), no podrà reclamar en el divorci. La reclamació dels diners que un cònjuge ha posat en el bé comú o en el bé de l’altre cònjuge, podrà ser posada de manifest en el divorci, però haurà de ser exigida en un moment posterior. Per tant aquells diners no estan perduts, però no son directament reclamables en el divorci.
Quan arran del divorci, hi ha un desequilibri econòmic gran entre els cònjuges, de manera que un d’ells queda manifestament empobrit pel divorci; pot donar lloc a dúes prestacions econòmiques, que l’enriquit durant el matrimoni, haurà de pagar al cònjuge perjudicat, a partir del divorci.
PRESTACIÓ COMPENSATÒRIA (art. 233-14 a 233-19 CCC)
És una mesura prevista pels casos de desequilibri econòmic en el moment de cessament de convivència matrimonial. La finalitat d’aquest pagament és disminuir el desequilibri econòmic entre els cònjuges en el moment del cessament de la convivència, afavorint al cònjuge més perjudicat.
Per a fixar l’import i la durada de la prestació compensatòria, s’ha de valorar especialment:
– La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si escau, la compensació econòmica per raó de treball, així com les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.
– La realització de tasques familiars o altres decisions preses en interès de la família durant la convivència, si això ha minvat la capacitat d’un dels cònjuges d’obtenir ingressos.
– Les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, tenint en compte llur edat i estat de salut i la manera com s’atribueix la guarda dels fills comuns.
– La durada de la convivència.
– Les noves despeses familiars del deutor, si escau.
COMPENSACIÓ ECONÒMICA PER RAÓ DEL TREBALL (art. 232-5 CCC)
Compensació econòmica per al cònjuge que s’ha dedicat SUBSTANCIAL MÉS a la família, que l’altre, i això ha permès que aquest que no s’hagi dedicat tant a la família, podent generar ingressos, patrimoni i projecció laboral o professional. Per altre banda, el cònjuge que s’ha dedicat substancial més a la casa, ha vist minvada la seva projecció laboral/professional, així com el patrimoni que hagi pogut acumular.
S’ha d’efectuar un inventari del patrimoni de cada espòs, tant del moment inicial del matrimoni, com del moment de la ruptura, per a poder comparar els canvis patrimonials en cada espòs, i veure si procedeix la compensació econòmica per raó del treball.
ASSESSORAMENT PREVI A LES NÚPCIES I SIGNAR PACTES EN PREVISIÓ DE RUPTURA
És important assessorar-se abans de contraure matrimoni, per tal de saber quines conseqüències econòmiques pot tenir un o altre règim econòmic, així com per assessorar-se de com fer pactes en previsió de ruptura abans del matrimoni.
Si no s’han atorgat pactes en previsió de ruptura, és possible fer-los durant el matrimoni. És sobretot imprescindible fer pactes prematrimonials, quan un dels dos nuvis té molt patrimoni, o més patrimoni que l’altre, per tal de deixar-lo protegit.
Més important és encara atorgar capitulacions prematrimonials (pactes prenupcials), en els matrimonis que tinguin o puguin tenir interterritorialitat (elements de diferents parts d’Espanya, o possibilitat de trasllats per Espanya), o que puguin tenir internacionalitat (elements internacionals, o possibilitat de mobilitat transfronterera): és molt important que els futurs esposos estudiïn quina llei voldran que s’apliqui al seu matrimoni, i acabin escollint notarialment aquella llei que més els convingui.
També és important que els futurs esposos estudiïn el tribunal que més els pot convenir, en qualsevol disputa, i el triïn en conseqüència.
EMPRESES COMUNS
Quan els esposos tenen una o més empreses o negoci en comú, serà important tenir un alt percentatge de propietat dins de la societat. Amb un percentatge de propietat inferior al 5% no hi ha quasi possibilitats de control del què succeeixi a la societat. Amb un percentatge superior, van augmentat les possibilitats d’actuació en front a possibles abusos de l’altre cònjuge dins de la societat.
Serà important saber si el cònjuge és o no administrador, o ho és “de fet”, tant per saber si pot ser responsable d’actuacions irregulars o perilloses, com per saber si té possibilitats d’actuació dins i fora de la societat.
Molts cops hi ha un cònjuge que desconeix tota la informació societària, però això al despatx no ens preocupa, doncs hi ha formes d’arribar a la informació, així com també pot sol·licitar-se al jutge.
PARELLES NO CASADES
El procés de ruptura de la parella de fet, és un procés igual que el del divorci, però amb les peticions més restringides. També tenen dret a la compensació econòmica per raó del treball, però molt més limitada, només tenen dret a un màxim de tres anys de percepció de la prestació.
A continuación, les dejamos artículos que pueden ser de su interés siguiendo el tema expuesto.
https://bozarucosa.com/blog/reparto-de-la-vivienda/
Thttps://bozarucosa.com/blog/vivienda-temporal-en-custodia-compartida/
