CENTRE DE MASCULINITATS PLURAL

El Centre de Masculinitats Plural és un recurs en actiu des del 2021, proporcionat per l’Ajuntament de Barcelona com una mesura més per erradicar la violència masclista. Està conformat per un equip municipal i dirigit a la població masculina amb l’objectiu de fer “canvis cap a models relacionals més oberts, respectuosos i saludables”.

Es compon d’un equip professional de deu tècnics que, entre les funcions que duen a terme, destaquen:

Atenció psicològica individual i grupal
Assessorament jurídic i tècnic
Activitats sobre masculinitats igualitàries
Formació en masculinitat i gènere
Recursos i eines a disposició de la ciutadania i els professionals

Els eixos centrals del Centre de Masculinitats Plural són un programa d’atenció a la violència, i un projecte de sensibilització i prevenció anomenat “Canviem-ho”.

D’una banda, el programa d’atenció a la violència es troba a disposició de les persones de la ciutat de Barcelona que tenen la voluntat de canviar i millorar les relacions personals per evitar qualsevol ús de violència. Entre les seves accions es troba identificar i reconèixer els comportaments i actituds violentes, responsabilitzar-se dels actes violents i les seves conseqüències, conèixer el procés de violència masclista i cercar alternatives no violentes. D’altra banda, el projecte de sensibilització i prevenció anomenat “Canviem-ho” té l’objectiu de promoure un compromís dels homes a nivell personal i social en la construcció d’una societat més justa i igualitària, incorporant-hi la perspectiva de gènere.

A més, el servei està a disposició de diferents agents socials que tinguin interès en fomentar el treball de la masculinitat a la ciutat de Barcelona.

La Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, dona potestat a la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), de valorar les persones que exerceixen violència en qualsevol àmbit, obligant als homes que impliquin una possible situació de risc de futura violència masclista contra els fills o la parella de fet a assistir a programes de reeducació. Aquesta situació desmesurada i indiscriminada de la DGAIA, pot suposar una vulneració del principi de Presumpció d’Innocència, ja que davant l’absència de sentència o resolució que condemni al demandat, la DGAIA està obligant-lo a assistir al Centre de Masculinitats per realitzar un programa socioeducatiu, el qual esdevé molt perillós deguda la creixent situació de denúncies falses on s’està revictimitzant al denunciat.

La DGAIA està regulada a la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. En l’article 100.3, s’esmenta l’obligatorietat que tenen els professionals de l’àmbit de salut, serveis socials i educació, d’intervenir quan es tingui coneixement d’una situació de risc o desemparament d’un menor d’edat, d’acord amb els protocols específics i en col·laboració i coordinació amb l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de protecció dels nens i adolescents. Per aquest motiu, la DGAIA autoritza als professionals de tots els àmbits a intervenir en els casos on es té una sospita d’una possible violència masclista o una situació de risc que pugui comportar un esdeveniment de violència masclista.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol de 2006 contempla en l’article 40.3 la protecció dels infants, en especial contra qualsevol forma d’explotació, abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. Concretament, l’article 166.3.a) regula la competència exclusiva de Catalunya en matèria de protecció de menors, incloent-hi la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors.

En l’article 103.1 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, indica que els serveis socials han de valorar si existeix una situació de risc i promoure les mesures i els recursos d’atenció social i educativa, que permetin disminuir o eliminar la situació de risc, cercant la col·laboració dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda. En l’article 104 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, s’esmenten les mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc, contemplant la intervenció familiar mitjançant l’establiment de programes socioeducatius pels progenitors, tutors o guardadors, amb la finalitat de que arribin a les capacitats i estratègies alternatives per la cura i l’educació dels fills. Per això, la DGAIA pot obligar a un denunciat a assistir a un recurs socioeducatiu, per tal de reduir o eliminar la possible situació de risc existent, i oferir mecanismes de resolució de conflictes alternatius.

Per últim, a nivell estatal, la llei 12/2007, d’11 d’octubre, dels serveis socials, regula en l’article 3.3 i l’article 19.d, les funcions de prevenció davant situacions de risc i necessitats socials en el seu àmbit de competència. D’aquesta manera, el Dret Comú regula la prevenció per detectar possibles casos de violència i situacions de perill.

Com a conclusió, hem d’esmentar el nostre desacord en la forma en que els serveis socials desenvolupa la tasca de prevenció i de combat dels abusos, que a banda de resultar estèril, en l’àmbit esmentat a l’article, revictimiza a l’home falsament denunciat i desproveït del contacte paternofilial; essent tractat com a delinqüent sense cap sentència ni judici just.

Marta Boza Rucosa

ICAB 21.275

https://bozarucosa.com/blog/los-menores-por-encima-de-todo/